dilluns, 15 de desembre del 2008

La Sauva Negra


Si voleu fer una excursió que us agradarà molt, no cal que aneu lluny, aquí a prop de casa als límits del Vallès, dins del Moianès,al municipi de Castellcir, podeu visitar la Sauva Negra que és una fageda de singular bellesa, protegida dins del Pla d’Espais d’Interès Natural.



Aquest paratge desconegut atresora un dels boscos més bonics que he vist . És un bosc de faig però també hi ha, roures, avellaners.. i una gran diversitat d’arbres caducifolis, que donen color a la tardor en aquesta fondalada.
 









Per arribar-hi sortirem des de Castellcir, agafant el camí que baixa fins la riera de Castellcir. Sense travessar aquesta, s’ha d’anar seguint riera amunt, fins el fons de la vall de la riera de Castellcir, pujar fins la masia anomenada Casa Nova del Castell i seguir un camí de bosc que ens portarà fins a la font.













La Font de la Sauva Negra, fa honor al seu nom doncs està situada en un lloc obac, hi vam arribar una tarda freda de tardor i la impressió va ser de joia al descobrir un lloc de somni, poder trepitjar aquella catifa de fulles acabades de caure i la simfonia de colors dels arbres, amb la pau i silenci que hi havia ens va corprendre i enamorar.Espero tornar-hi de nou a la primavera quan els arbres iniciïn el cicle de nou per veure tots els colors del verd.


dimarts, 2 de desembre del 2008

Can Coll - Lliçà de Vall



Can Coll és una antiga casa senyorial, fortificada.
Situada dins del municipi de Lliçà de Vall (Vallès Oriental)


Es tracta d’una construcció quadrada de quatre pisos, amb teulada a quatre vessants, coronada amb una majestuosa torre de guaita i campanar d’espadanya amb una inscripció que diu que fou edificada per Pere Coll el 1576.


dilluns, 10 de novembre del 2008

Palausolità i Plegamans


Palau-solità i Plegamans és format històricament per dos nuclis de població o dues parròquies, per una part, Palau-solità i per l'altre, Plegamans.
El topònim de Palau-solità ja el trobem al Cartolari del Monestir de Sant Cugat l'any 955 i el de Plegamans l'any 962. Ramon Berenguer IV (1113-1162) va establir les Universitats (actuals municipis)
L'església de Santa Maria és d'estil romànic, del segle XII. A la façana principal, hi ha una rosassa amb reixa senzilla per la part exterior. La pica de batejar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. El 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de construir de nou. El 1513 s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés, pintor anònim de l'escola valenciana que el va pintar amb dos deixebles seus. Aquest retaule es va salvar del foc perquè l'any 1936 van considerar que era l'església dels pobres. El Castell és un edifici que presideix, des de la serra, tota la plana de Palau-solità i Plegamans. És un gran casal gòtic dels segles XIV i XV que, posteriorment, ha sofert moltes modificacions. La torre de la cantonada nord-oest es considera la part més antiga del castell (segle XI), feta amb codols de riera presos amb calç. És la seu de l'escola Municipal de Música. A la planta baixa hi ha un auditori, on s'hi programen concerts. A la planta noble, hi ha instal·lat el museu arxiu de la Fundació Folch i Torres.

dimarts, 23 de setembre del 2008

origen de Castellar del Vallès

Castell de Clasquerí en primer terme i Castellar Vell al fons
Castell de Clasquerí. Està situat a la riba dreta del Ripoll en un turó envoltat arreu per barrancades que el fan de difícil accés. De planta trapezoïdal, té un pati central, en aquest s’hi troba un pou i les escales que donen accés al primer pis, i està tancat per dues ales afegides i per una torre. Consta de planta baixa i dos pisos. La primera referència que tenim és de l’any 912 en una acte de donació del castrum kastellare, i no sabem si fa referència al castell pròpiament dit, o bé a la unitat territorial que acabaria sent Castellar.
Castellar Vell. A la riba dreta del riu Ripoll, entre els torrent de Miralles i de Sant Antoni, hi trobem l’antic edifici que acollia la parròquia de sant Esteve de Castellar que era on es situava l’antic nucli de població de Castellar del Vallès. Sabem que des d’època altmedieval existia un nucli de població al lloc anomenat Puig Castellar. Excavat a finals del segle XX va ser datat en època carolíngia entre els segles IX i XI. Es va localitzar i excavar un cementiri amb 250 enterraments dels segles XI, XII i XIII, així com altres troballes que permeten afirmar que va haver activitat humana fins al seu abandonament en el segle XVIII en el que es va traslladar a l'any 1773 a l'emplaçament actual.


dimecres, 9 de juliol del 2008

la catedral del Vallès


L'església de Sant Esteve és anomenada la catedral del Vallès per les seves dimensions

Els orígens es remunten a finals del segle XVIII quan els castellarencs van demanar que l'església fos traslladada de la riba dreta a l’esquerra del Riu Ripoll, ja que era on es trobava el nucli urbà.
El primer edifici era d'estil barroc, s'havia construït sobre la capella de Sant Iscle i Santa Victòria.
Més tard va ser substituït per l´actual, aixecat entre els anys 1885 i 1892, promogut per Emília Carles-Tolrà, propietària de l´empresa Tolrà, posteriorment nomenada Marquesa de Sant Esteve de Castellar. L'arquitecte va ser Joan Martorell i Montells seguint el gust Neogòtic afrancesat del moment.

Durant la guerra civil, es van cremar a la Plaça Major els elements decoratius i es va convertir en mercat municipal, per acabar sent el 1938 seu de les cinc casernes del Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar.

El 1984 es van restaurar el rellotge i el campanar i recuperar els vitralls, així com el seu aspecte general.



Donades les seves extraordinàries dimensions, la gent del municipi i de la comarca la coneix com a la Catedral del Vallès.







dijous, 3 de juliol del 2008

modificacions del paisatge industrial

Antiga xemeneia de la indústria tèxtil Tolrà a Castellar del Vallès, datada del 1930.

Excel.lent mirador del riu on hi ha el Pito de Can Barba - sirena que sonava per avisar els canvis de torns a la fàbrica i que se sentia per tot el poble.










El molí de la Farga, amb forns i un martinet per a batre el coure va desaparèixer quan es va ampliar el molí de Can Barba, que abans del 1620 era polvorer i posteriorment bataner; actualment, on hi havia aquest molí hi ha les restes de la Fàbrica Tolrà


La força del curs del riu Ripoll s'aprofitava instal·lant molins de tot tipus amb recs i sèquies a ambdues ribes; d´aquí sembla que pot derivar el topònim Les Fàbregues.

La Sèquia Monar és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l’aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll .
L’origen d’aquesta sèquia es troba en les comunitats pageses que treballaven i vivien al riu, que construïren les primeres infraestructures hidràuliques.
A partir del segle XI, el monestir de Sant Llorenç del Munt i altres senyors feudals hi imposaren el seu domini i per això durant anys s’ha pensat que la sèquia Monar era obra d’aquests monjos, però en realitat era més antiga.
Inicialment l’aigua movia els rodets dels molins fariners i regava les hortes veïnes. En l’edat moderna, els batans i molins paperers van anar prenent terreny als molins fariners, fins arribar a les transformacions industrials dels Segle XVIII i Segle XIX. Actualment, els pocs trams que resten de la sèquia són aprofitats, com al principi de la seva vida, pels hortolans del riu.

el pont Vell o de can Pélecs

Camí arran de mur que voreja els horts de l´antiga fàbrica i la sèquia fins arribar al pont de can Pèlecs.
Passem el pont, també conegut com a pont Vell i seguim pel camí que baixa cap a l´alzinar i que ens porta a la font i la bassa de can Pèlecs, situades sota el camí, al costat esquerre.

El pont Vell o de can Pèlecs està situat sobre el riu Ripoll rep el nom de l’antiga masia situada a poca distància i a la part dreta del riu.
Aquest pont fou construït l’any 1808 per ordre
del general
Josep Manso i Solà, durant Guerra del Francès, a causa del mal estat en què es trobaven en aquell temps els camins. En la seva construcció hi van col·laborarels municipis de Matadepera, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Sant Pere de Terrassa i el nostre, Sant Esteve de Castellar.
El pont es recolza sobre dos esperons de roca viva que delimiten els gorgs de can Pèlecs. Té quatre arcs de mig punt, de pedra tosca que salva el profund i engorjat tall que ha format el riu Ripoll en aquest indret d’uns 19 metres d'alçada. En la base del costat dret hi trobem les restes d’un rec medieval excavat directament a la roca.
Ara forma part d'un sender i per accedir als horts de l'entorn del riu.



dilluns, 16 de juny del 2008

cinc quarteres massa terra!

un camp de blat al peu del Castell de Sentmenat


camps de conreu a
Guanta prop de Sentmenat

qualsevol indret per petit que sigui s'aprofita.

pots trobar en mig del bosc uns camps conreats de forma endreçada.


arbres fruiters: oliveres, cirerers ...despunten i acoloreixen el bosc que els envolta

dimecres, 28 de maig del 2008

Fent camí de Castellar del Vallès al Brull



Surt el sol a Can Cadafalch, masia situada a prop de Castellar del Vallès, al fons el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac amb el cim del El Montcau a la dreta.







Sant Sebastià de Montmajor
és un petit nucli de població encerclat per la muntanya del Farell i els cingles de Sant Sadurni de Gallifa.

La vall de Sant Sebastià conserva encara tot l'encant de la natura, sense que hagi perdut la seva solitud ni la seva pau.
En aquest paratge trobem una església romànica del
Segle XI amb la Sagrera
més ben conservada del país.




Construït en un lloc impossible, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells , literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, darrera la qual es troba l'Església romànica Romànic a Catalunya construïda en una profunda balma.










Ens enfilem per la vall de Riells


















Vorejant els Cingles de Bertí.












masia bellament situada i envoltada de tots els colors de la terra.














Pont del Molí dels Horts














Fi del camí, hem arribat al Brull

Brull, el antiga parròquia de Sant Martí, situada en una cruílla de camins, fa d’enllaç entre la Plana de Vic i el Parc Natural del Montseny,

diumenge, 25 de maig del 2008

En ma terra del Vallès


 
En ma terra del Vallès,
tres turons fan una serr
a,         

 
 quatre pins un bosc espès 
cinc quarteres massa terra.


















 

Com el Vallès no hi ha res! Pere Quart

divendres, 23 de maig del 2008

La Màquina de Tren - massís de Sant Llorenç







De racons de la nostra terra


La màquina de tren és una roca que pertany a la Serralada de Sant Llorenç del Munt, des de casa, de tant en tant i sobretot quan ve el bon temps puc veure com es pon el sol darrera tot formant un esclat de llum i color.

entrades al bloc