divendres, 5 de febrer del 2010

La Seu d'Ègara

*
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa assenyalen l'emplaçament de la primitiva població d'Ègara, antecessora de la Terrassa actual.

El nucli primitiu d'Ègara s'estenia per una petita carena com una proa a la confluència dels torrents de Monner i de Vallparadís. L'actual Carrer Major de Sant Pere, situat a la part més alta d'aquest carener.
Una basílica -un tipus d'edifici romà que es va convertir en model per als primers temples cristians- va ser el nucli del nou bisbat i després de la seva catedral, a l'espai ocupat ara per l'església de Santa Maria i per l'antiga rectoria. Al llarg d'un segle es van construir nous edificis. Un santuari d'ús funerari, l'actual església de Sant Miquel, amb una cripta subterrània. Una església parroquial, l'actual església de Sant Pere . El palau episcopal i les seves dependències, al costat de la seva catedral. Aquesta va ser la gran catedral d'Ègara, invisible durant molts segles: perdut el seu rastre en la història, intuïda diverses vegades, ha estat recuperada en el segle XXI.
*

*


En plena època romana Ègara obtingué el títol i estatut de municipi romà. En són testimoni les bases i columnes aprofitades en èpoques posteriors a l’església de Sant Miquel.

Sota el mosaic romà que antecedeix l'actual basílica de Santa Maria han aparegut restes de cases romanes sobre les quals es va construir, al pas del segle IV al V, una basílica o església que fou la Seu del bisbat d'Ègara, erigit entorn del 450.
Un primer baptisteri, que ara es troba dins l'àmbit de l'actual basílica o església de Santa Maria.
*

De la primitiva època de construcció es conserva la capçalera de l'església de Santa Maria, el perímetre total de l'església de Sant Miquel i l'absis tricònquid de l'església de Sant Pere.
Aquest important conjunt té una rica ornamentació pictòrica: els absis de Sant Miquel i de Santa Maria, el retaule de Sant Pere, l'absidiola de l'església de Santa Maria..

És doncs una joia del preromànic i un conjunt únic a Europa que fou declarat monument històrico-artístic el 1931, i és un dels més interessants de tot el país i visita obligada per als amants de l'art.
*

*
Aquest racó totalment restaurat ara, em guarda molts records d'infància quan corríem i jugàvem pel "bosquet" ara desaparegut, per tal de realçar la imatge de les esglésies i el seu entorn.
*
*
*
*

entrades al bloc