dimarts, 20 de desembre del 2011

De Can Maçana a la Foradada de Montserrat

Una ruta interessant per les magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat, tot i que avui la boira ens amaga en part l’esplèndid paisatge del fons de les valls.
De De Can Maçana a la Foradada de Montserrat

Fem una caminada circular sortint de Can Maçana, la pista és ample amb una forta pujada que ens mena al Collet de Guirló, agafem el camí cap al pas de la Portella, pugem la canal i arribem al Refugi de Vicenç Barbé, passem pel Pas del Príncep, la Font de l’Esllavissada fins al Coll de Porc que és quan passem al costat exterior de les Agulles.


Al fons veiem la Roca Foradada, quan estem quasi a sota ens enfilem per un torrent que no està indicat amb una forta pendent, anem pujant i arribem a la Foradada, l’esforç val la pena, ja que des d’aquí podem contemplar unes espectaculars vistes a banda i banda.
De tornada i poc abans d'arribar a Can Maçana ens desviem i pugem a les runes de l'ermita de Sant Pau Vell i veiem de lluny el que queda del Castell de la Guàrdia.

Acabada l’excursió dinem a la Vinya Nova al Bruc, en un lloc assolellat i arrecerat del fred i vent.


*
*

diumenge, 11 de desembre del 2011

Monestir de Sant Pere de Casserres

Hem arribat al peu del monestir que se’ns presenta altiu i majestuós encimbellat al capdemunt de la roca que li dona suport.
Sant Pere de Casserres és un antic monestir Benedictí, un dels monuments més excepcionals de l’arquitectura catalana del segle XI., situat a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
De Sant Pere de Casserres
Un document de l'any 898 ens parla d'un castell en aquest indret anomenat Castroserras, situat dins el terme de la ciutat de Roda i la propietat del qual era dels comtes de Barcelona. Un segle més tard passà a mans dels vescomtes d'Osona-Cardona.
Aquest castell tenia una església dedicada a sant Pere, al voltant de la qual hi havia un nucli urbà i un cementiri amb tombes antropomorfes. De l'església i del poble no ens ha arribat cap resta, ni tampoc de castell, només un fragment de muralla que envoltava a la població i algunes tombes antropomorfes dels segles IX i X.
A principis del segle XI es comença a edificar l'actual conjunt monàstic.
Sant Pere de Casserres
L'església del monestir, amb paraules d'Antoni Pladevall, és un edifici impressionat de planta quadrada, excepcionalment més ampla que llarga, amb una disposició espacial d'una simplicitat extraordinària; té 32 metres de llargada, 24 d'amplada i 19 d'alçada. Forma una enorme massa de pedra, sense cap ornamentació escultural però d'una gran bellesa de línies. Els dos pilars centrals de separació de les naus són massissos i severs, i quatre portals de perfecte tècnica romànica hi donen accés. (...) Els tres absis en què acaben les naus es troben gairebé a plom del precipici, i tenen tots els elements característics de la decoració llombarda.
*

divendres, 2 de desembre del 2011

Per la riba del pantà de Sau fins a Casserres

Fem camí per sobre del meandre més gran i sinuós que el riu Ter descriu a la plana de Vic d’una sèrie de més de vint giravolts abans d’encaixar-se i convertir-se en el pantà de Sau.
Seguim el tram final del sender de petit Recorregut PRC-40, iniciant la caminada al parador de Sau. Ens enfilem pel frondós i obac camí envoltat de vegetació que ens abraça per totes bandes, tot deixant escletxes entre els arbres per fer el tafaner i contemplar a sota el mirall de l’aigua que roman estancada.
Predominen les alzines i els roures, amb el suau ventijol, els arbres deixen caure les fulles que formen una catifa que cruix al nostre pas; a dalt el cel, la claror queda mitigada per la fresca ombrel•la de les branques que s’abracen.
De camí al monestir de Sant Pere de Casserres
Hem fet el camí abans de les pluges i per aquest motiu veiem al mig d’una llesca de terra una masia mig enrunada que apareix quan les aigües baixen i la deixen al descobert, és trist i ens preguntem com deuria ser la vida ran de riu abans que la presa ho inundés tot.

Cap llevant divisem la torre del campanar de l’antiga parròquia de Sau, avui sota les aigües.
A la riba contrària on som, hi hagué en altre temps una ermita romànica del s.XI anomenada Sant Vicenç de Verders, que a l’inundar el territori fou desmuntada a peces i reconstruïda al parc de can Deu, a Sabadell.
Voltem el turó del Quintà i rodegem el serrat dels Moros.
De cop se’ns apareix lluny encara el monestir i ja no el perdrem de vista fins al final del sender.

Hem arribat al final del recorregut i ja som al peu del monestir. Descobrirem la història i els racons que s’amaguen darrera les parets d’aquest indret meravellós.
*
*

dilluns, 21 de novembre del 2011

d'Axat a Sant Pau de Fenollet, un passeig per la Fenolleda

Teniem la idea d’acostar-nos fins a Sant Pau de Fenollet per visitar l’antic monestir i el seu famós Capitell o Chapitre (campanar poligonal) i també descobrir la Fenolleda o Fenollet, que havia format part del comtat d’Urgell i de Cerdanya.
De Sant Pau de Fenollet
Al 990 La Fenolleda va passar a ser vescomtat sota vassallatge dels comtes de Besalú, en repartir-se els dominis d'Oliba Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i posteriorment dels comtes de Barcelona. Amb el tractat de Corbeil del 1258, la Fenolleda va passar definitivament a la corona francesa.

Pel camí ens aturem a Axat ja en el límit de la Fenolleda.
El poble està envoltat de muntanyes boscoses i barrancs que formen un anell de color verd, en un estret corredor pel qual passa la carretera, el tren i el riu Aude sota una façana de penya-segats.
De Axat - Aude - Occitània
Ens enfilem fins a les ruïnes del castell, on hi ha l'església situada sobre un aflorament rocós que ofereix una perspectiva extraordinària sobre el poble. Era un lloc estratègic que controlava la capçalera del riu, i l’accés a la Fenolleda i el Capcir.

El Pont Vell, en perfecte estat, demostra la importància dels fluxos de trànsit en els segles XVI i XVII,
Un ferrocarril de 100 anys d'edat, el "Pays Cathare Tren Turístic"
Seguint el riu Aude veiem de cop el castell de Puilaurens encimbellat dalt d’un turó d’agulles de pedra, es pot veure des de bastant lluny fàcilment, ja que queda enfilat dalt d'una muntanya rocosa que ocupa tot el cim que el fa bastant espectacular. L'accés està rodejat de bosc fins a arribar a les escales del castell, on es pot comprovar que havia de ser molt difícil de conquerir ja que només es pots passar per un únic lloc.
De castell de Piularens - Occitània
Puilaurens pertanyia a l’antic vescomtat de Fenolleda. Va resistir a Simó de Montfort i als seus successors, fins el final de la croada. Molts diaques càtars, es van refugiar en aquest castell després de la caiguda de Montsegur.
La frontera entre la Fenolleda i el Rosselló s'ha mantingut històricament estable. Durant cinc segles, des del tractat de Corbeil fins al tractat dels Pirineus, va ser la frontera política entre el Regne de França i el Principat de Catalunya. Lingüísticament també ha estat la frontera entre l'occità i el català.
La Fenolleda i les seves arrels (Renada-Laura Portet - 28/08/1927)
La Renada, que va néixer a Sant Pau de Fenollet (la Fenolleda), explica el significat del seu nom, recorda les seves arrels i la vida al poble.
La Fenolleda pertany a Occitània , però a vegades la trobem com si formés part dels Països Catalans, el motiu és perquè ja fa uns anys la divisió administrativa francesa l'inclou juntament amb tots els territoris de la Catalunya Nord dins la regió dels Pirineus Orientals.

Un altre poble amb encant, Caudiers de Fenolleda, en occità Caudièrs de Fenolhet,
era una antiga vil•la romana i el seu nom original Calders, degut probablement a les surgències d’aigua de les fonts termals.
De Caudiers de Fenolleda
Els carrers i carrerons ens mostren imatges de cases antigues que han sobreviscut al pas del temps entre elles la torre del veguer del segle XIII

Arribem a Sant Pau de Fenollet (Fenolleda) i busquem l’edifici més emblemàtic – l’Abadia benedictina i més tard col•legiata, situada a la vila que fou cedida a l'abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l'any 1000 perquè hi edifiqués un monestir.
El 1078 el comte Bernat II de Besalú l'uní a l'abadia de Moissac, a la qual pertanyé tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda i altres indrets del Rosselló.
De Sant Pau de Fenollet
busquem el Capitell o campanar que creiem ha de sobresortir d’entre les cases, ens hi apropem tot buscant la porta d’entrada, però en el seu lloc hi ha un centre d’informació turística, que al mateix temps és l’accés al monestir, ens atenen molt bé i fem una llarga i completa visita, el més interessant és el Chapitre o Capitell
De Sant Pau de Fenollet
està ben restaurat i des de dalt del campanar poligonal, el famós Chapitre, és veu una vista complerta del poble i les vinyes que l’envolten. Ens hi estem una bona estona i després a la planta baixa veiem el que queda de l’església, d’estil gòtic tardà, molt enrunada, composta d'una nau amb capelles laterals i absis pentagonal amb unes bigues que li donen suport, també la transformació d'una part de la colegiata, que durant la revolució francesa va ser venuda com a propietat nacional i es convertí en apartaments privats, que avui dia formen part del museu històric i de la vida rural.
El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar de l'antiga abadia.

Ens ha quedat gust de poc i tornarem perquè ens queden molts indrets i històries per descobrir.
*
*

dissabte, 5 de novembre del 2011

passeig per l'estany de Sils


Han tornat de nou les pluges i una passejada per l’estany de Sils es fa molt agradable ja que l’aigua com a font de vida li ha tornat tot l’esplendor que aquest final d’estiu li havia negat.

De Estany de Sils


Aquesta tarda de diumenge ens trobem el centre d’informació tancat i fem una volta tranquil·la, molts espais estan inundats fins i tot un camí que no ens permet fer la volta circular al final, però com que el trajecte no és gaire llarg tornem pel mateix camí que ara té una altra perspectiva.

De Estany de Sils


La tarda es fon i la llum del sol s’amaga darrera dels arbres tot creant un ambient nou d’ombres i reflexes  com a contrapunt final de comiat.

Al llarg del passeig es pot observar moltes de les espècies i dels hàbitats propis de les zones humides, tot alternant-se amb les plantacions de pollancres i plàtans d'índies.

De Estany de Sils


La flora i vegetació: diverses comunitats vegetals de plantes aquàtiques, canyissars, herbassars, prats de dall... La fauna:  diversitat d'espècies d'ocells com el martinet blanc o el bernat pescaire.

De Estany de Sils


Com moltes zones humides en el passat, aquest llac era vist com una zona malsana. La necessitat de noves terres de conreu i de pastura, així com la lluita contra la malària van propiciar diversos intents de dessecació a partir del segle XIII. que  no varen reeixir fins a l'any 1851 quan es va construir la sèquia que anava a desembocar a la riera de santa Coloma. La dessecació definitiva tingué lloc entre l'any 1845 i el 1850, amb la construcció d'una xarxa de canals de desguàs tributaria d'un rec principal que travessava l'estany, la sèquia de Sils.
Més informació interessant en aquest enllaç sobre la història de l'estany de Sils


*
Antiga cartografia de Catalunya - L’estany de Sils ocupava una superfície aproximada d'uns set kilòmetres quadrats, sovint es veia representat amb unes dimensions més grans que l’estany de Banyoles.
Podeu veure aquest llac tal com apareix en el mapa   "Cataloniaeprincipatus descriptio nova de Gerard Mercator, 1619",
*
Actualment l'Estany de Sils és dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya que promou la protecció del medi i assegura la convivència harmònica de l’espai natural.
*







dimarts, 11 d’octubre del 2011

Aqüeducte Romà a Ansinyà

Al  mig de vinyes que l'envolten i en un racó del món, a la Fenolleda, ens trobem aquest espectacular aqüeducte que ha sobreviscut al pas del temps.
Durant el segle III es construeix un aqüeducte destinat a abastir el poble d’Ansinyà, fent passar un canal sobre el riu Agly dotat d’un pont túnel per a permetre el pas d’animals i persones.


De Aquaducte Roman - Ansignan

*
L’aqüeducte d'Ansinyà està classificat com a monument històric i data del temps romà pel que es refereix a la seva part més antiga, la utilització de maons en l’elaboració de les voltes dels arcs data probablement de mitjans del segle III després de Crist.
L’aqüeducte mesura 170 metres de longitud per 15 metres d’altura en relació al nivell del riu.
Disposa de 29 arcs. dos dels quals franquegen l’Agly. L’amplada de la via de pas és de 2 metres.
*
*

dimarts, 4 d’octubre del 2011

boucle del llac d'Aude


El llac està situat al peu del roc de l'Aude, cim de 2 377 m. d'altitud, és el punt més alt de l'estació dels Angles a prop de l'estany de la Bullosa i la vall de Lladura que forma part del massís del Carlit, entre l'Alta Cerdanya i el Capcir.

De boucle del LLac d'Aude

*
Aquest estany  és el punt del naixement del riu Aude que rep successivament sobre la seva riba esquerra: el Lladure descendent dels llacs de Camporells, la Galba venint de l'estany del Diable, la Bruyante que reuneix les aigües dels llacs del Donezan i el Rebenty.
*
 

Nosaltres vam agafar un trencall, ben indicat, abans d’arribar al pantà de la Bullosa i ens vam enfilar per un camí en mig del bosc, un cop arribats al llac vam continuar, tot passant pel refugi de la Balmetta que hi ha sota els peus del Puig Peric, per deprés travessar la passarel·la de Maurice Marty, un pont de fusta que permet creuar el curs del riu Tet, seguir arrant de la Bullosa, fins arribar al lloc on havíem iniciat el camí.
*

 *
*

dimarts, 27 de setembre del 2011

capvespre a Eina

Un passeig a Eina, un poble amb un encant especial, al capvespre d'una tarda d'estiu.
*
De capvespre a Eyna
*
El poble d'Eina cresqué al voltant de l'església romànica de Sant Miquel, força reformada avui en dia, i també a les immediateses d'una petita fortalesa senyorial. Actualment, el poble també compta amb una estació d'esquí força concorreguda a l'hivern.
*

*
*

dijous, 22 de setembre del 2011

Balada arqueològica a Eyne

Aquesta és una passejada que surt del poble d'Eyna, amb un recorregut circular i que ens porta a veure i contemplar diferents monuments i jaciments del municipi: El Port, Roca Flàvia, Pla de Bac, Dolmen del Molí, Dolmen de la Borda o dels Pasquerets, Dolmen de Lo Pou, Senyal de la Perxa, Menhir del Molí d'Eina.
*
De balada archeólogique a Eyne

*
L'ocupació humana del terme d'Eina data, almenys, d'entre el 2000 i el 1500 aC, moment en què se situen algunes de les construccions megalítiques que hi ha a la zona. Pel municipi sembla que també hi passava la via romana que procedia del coll de la Perxa i es dirigia cap al sud, la qual fou arranjada i modificada en època napoleònica. Part del seu traçat segueix essent visible actualment. Durant l'edat mitjana i en època moderna les fargues potenciaren l'explotació dels jaciments de ferro existents al terme.
*
*
*

*
*

dilluns, 11 de juliol del 2011

els estanys de Camporells

Camporells és una zona de llacs, situada al nord de les Bulloses i a l'oest de l'estació d'esquí de Formigueres, quan arribem ens trobem als seus peus el Puig Peric, amb els dos cims.
*
De llacs de Camporells

*
Abans d'entrar al poble de Formigueres, agafem un trencant a l'esquerra i seguim la carretereta que porta a l'estació d'esquí. A l'aparcament superior surt una pista forestal que recorre l'estació de Formigueres i ens porta al final del primer telecadira.
*
Un cop allà el camí enfila per un corriol perfectement senyalitzat fins dalt de la Serra de Mauri a 2100m d'alçada, i deixem al darrera nostre els cims de Cambres d’Aze, Puigmal, Canigó....de cop apareix el Puig Peric amb els llacs als seus peus, de fet l'últim tram fins al refugi de Camporells serà de baixada.
La vista sobre la vall d'Espousuille és molt bonica.
*

*
*

divendres, 1 de juliol del 2011

la Sèquia de Manresa

La Sèquia és un canal medieval que va ser construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa.
Considerada com una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval, ja que té un desnivell de tan sols 10 metres en un recorregut de 26 quilòmetres, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l’època en què va ser construït.


De La Sequia de Manresa -1- De Balsareny a l'aqüeducte de Conangle

 
Nosaltres la vam recórrer en tres etapes que ens va permetre gaudir del paisatge i l'entorn en diferents èpoques de l'any.
La primera part a l’hivern, sortint de Balsareny a la Resclosa dels Manresans que és el punt d’inici de la Sèquia, on capta les aigües del riu Llobregat. Es conserva la resclosa originària de forma semiel•liptica i feta amb troncs de fusta, però actualment coberta amb formigó.
Havia plogut força i baixava un bon doll d’aigua, el camí és estret i la sèquia és a prop del riu, fent un passeig entre arbres i horts molt agradable.
*
*
De la Sèquia de Manresa - 2 - de Conangle a la Sala


El segon tram, a la primavera en un esclat de vida i color, vam veure fins i tot una nútria que arran de sèquia explorava el terreny tot cercant el seu cau.
Es van construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny per on passa la Sèquia, com el de Conangle, el Vilar o el de Santa Maria.. que són considerats veritables monuments.
Malgrat tot, prop de Sallent, l'aquaducte del Vilar es va esquerdar a causa dels retrucs de les mines i ara es troba en estat ruïnós. L'aigua va ser desviada, doncs, per un gran sifó que travessa la vall.
*
*
De La Sèquia de Manresa -3 - De la Sala al Parc de l'Agulla

No es recomanable fer la sèquia a l’estiu sobretot per la calor. En aquest últim tram el paisatge s’eixampla, hi ha pocs arbres i apareixen els grans camps de conreu de cereals, amb molt poc pendent, la sèquia fa moltes esses tot seguint la forma del terreny.
Nosaltres vam estar de sort, ja que va ser un dia núvol i fresc que accentuava el color torrat dels camps de blat a punt de segar.
L'aigua de la sèquia ha trigat unes vint hores a arribar, des de l'inici a Balsareny fins el punt final al Parc de l'Agulla.
*
*

dimecres, 22 de juny del 2011

el Tarbassó i els estanys de Rabassoles

Ascensió al pic de Tarbesó (2364 m) comarca occitana del Donasà, a l'Alta Arieja. Aquest cim, de formes suaus pel vessant nord i més abrupte pel sud, s'alça sobre la zona lacustre dels estanys de Rabassoles; malgrat la seva modesta alçada, el fet d'estar separat dels cims més destacats d'aquest sector del Pirineu el converteix en una magnífica talaia.
De coll de Palleres - Tarbasso i llacs

Sortim del coll de Palhèras (2001 m) en direcció sud-oest, seguint els senyals del GR 7B per una pista en suau pendent. El Tarbesó s’alça evident en aquella direcció. Al cap d'una estona abandonem la pista que marxa a mà dreta i el GR que ho fa per l’esquerra (rètol indicador) per seguir per un corriol (senyals grocs) ben fressat que s’enfila fins al llom de la carena, que seguim en direcció al cim. El pendent va augmentant fins que assolim el pic de Tarbesó (2364 m).

Al cim gaudim d’una extensa panoràmica de les muntanyes que ens envolten, la Dent d’Orlu, el Roc Blanc, el Puig Peric, el Carlit..., entre d'altres. Avancem uns metres en direcció sud per poder veure també, als nostres peus, els tres estanys de Rabassoles.

Des del coll anem baixant en direcció nord fins arribar a la pista que hem deixat a l'inici de la caminada, per la qual retornem al punt de partida.
*

dimarts, 14 de juny del 2011

Parc Natural de la Serra del Montsant - congost de Fra Guerau

Aquest bell paratge que forma el riu Montsant quan s’obre pas entre roques imponents de formes arrodonides, entre la Serra de la Llena i la del Montsant, és un dels llocs més emblemàtics del Parc Natural.
L'ermita de Sant Bartomeu és un dels racons més bonics del Montsant, és l'única ermita romànica de la serra, amb uns cirerers de pastor impresionants i al costat esquerra una petita balma a on teniu assegurada l'aigua tant a l'hivern com a l'estiu.

El congost deu el seu nom a l’anacoreta Fra Guerau que habità en una balma propera al riu, a l’Edat Mitjana, al costat de la qual s’hi alça l’ermita romànica de Sant Bartomeu. L’entrada al congost s’inicia a les Cadolles Fondes, unes basses esculpides a la roca que ha modelat l’acció de l’aigua. Un altre dels atractius és el pontet penjat que cal travessar sobre el riu per arribar a l’ermita.

Del fons de la vall a les crestes més altes, aquest recorregut ens permet gaudir dels contrastos del paisatge del vessant nord del Montsant.
El camí, quasi tot el temps en forma de sender, l
a senyalització ens permet seguir la ruta en els moments de dubte.
Té una certa dificultat en alguns trams: l'ascens llarg i sostingut, la baixada, molt forta al començament, cal anar amb compte també en el moment de superar les crestes dels ventadors.
És un recorregut adequat per qualsevol època de l'any però no s'hauria de realitzar en cas de boira i cal tenir molta precaució si les roques estan mullades.
Un cop acabada la ruta vam dinar a Santa Magdalena, on hi ha una excel·lent lloc sota d'uns espléndits plataners que fan una ombra que s'agraeix. Després a Ulldemolins per comprar oli i vi de la terra, descobrir els seus racons i un passeig per la bonica vila de Vimbodí, per acabar al capvespre a Poblet sota la pau del monestir.

*
*
*

dilluns, 6 de juny del 2011

De Rajadell a Aguilar de Segarra

Recorregut de Rajadell a Aguilar de Segarra tot visitant alguns llocs d'interès.
De Rajadell i Aguilar de Segarra

Rajadell està situat a la vall mitjana de la riera de Rajadell, afluent del riu Cardener. Bona part del terme és ple de bosc (pins, alzines, roures) o cobert de matoll i ja s'ha recuperat del gran incendi de l'any 1980.
El poble ha crescut al voltant de les restes de l'antic castell de Rajadell i de l'antiga església parroquial de Sant Iscle, dalt d'un turó a la vora dreta de la riera.
*
De Rajadell i Aguilar de Segarra
El castell de Rajadell es troba sobre un turó i fou, juntament amb l'església, l'origen del poble de Rajadell. Documentat des de 1063, amb el nom de Castri Ridagel Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien ser dels segles XIII o XIV) i al segle XVII, és difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades. Actualment força malmès, no vam poder accedir a l'interior del castell.
Ruta de la Vil•la Romana de Sant Amanç, recorregut circular, on destaca el jaciment d'una casa senyorial romana força gran i luxosa, datada de l'època del Baix Imperi. De tornada a l'alçada de l'obaga de can Viladès ens vam enfilar per la serra de Valldòria per tal de tenir una millor perspectiva sobre la vall de la riera de Rajadell.

*
De vil•la romana de sant Amanç
El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés està integrat per unes restes d'època ibèrica, una vil•la d'època romana, i un assentament altmedieval. Tot el jaciment és situat al vessant sud d'un serrat, travessat per la carretera C-25 en el tram que va de Rajadell a Calaf i que malauradament divideix el conjunt en dues parts.


De Rajadell i Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra situat al límit occidental de la comarca del Bages, a l'alta conca de la riera de Rajadell. El nucli d'Aguilar, està rodejant el barri de l'estació. Altres barris són el de Sant Miquel, el nucli de les Coromines i el Raval, a més de nombroses masies disseminades.
De Rajadell i Aguilar de Segarra


El castell d'Aguilar està situat al turó del cementiri vell, que és un excel•lent mirador sobre la vall. Les úniques restes que es conserven són uns fragments de mur fets amb carreus ben tallats.
*
*

dimarts, 31 de maig del 2011

ruta pel Bages

En un dia assolellat d'aquest mes de maig vam fer una ruta pel Bages tot visitant Fussimanya, Sant Martí i Sant Pere De Serraïma, la Portella d'Avinyó, Santa Eugènia de Relat, el pont d'Avinyó i Sallent: els salts, Sant Sebastià i les runes del castell.
Si en voleu saber més podeu clicar els diferents enllaços que els meus companys de ruta han documentat d'una forma excel·lent.

De ruta pel Bages
Fussimanya és un conjunt d’edificis que formen la casa i l’església de l’any 1.214. Va patir greus desperfectes en els terratrèmols del segle XV, i no es va refer l'edifici fins al segle XVIII. Sabem que estam davant d’un edifici religiós únicament pel campanar i la creu de la teulada.
*

De ruta pel Bages
De l'antiga edificació romànica de Sant Martí de Serraïma només queden restes en una part de la nau de ponent i migdia. Al llarg del segle XVIII referen totalment l’església; on originalment hi havia l’absis es va situar l’actual porta principal i on finalitzava la nau es va situar el presbiteri. Al 1878 fou unida a la veïna parròquia de Sant Pere de Serraíma.
Sant Pere de Serraïma és un temple romànic llombard del segle XI, que malgrat les ampliacions i reformes, encara conserva la seva estructura primitiva.
*
De ruta pel Bages
La Portella d'Avinyó és un magnífic edifici de planta baixa, pis i golfes situat en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Ens expliquen que si duen a terme actes culturals, concerts, trobades....
*
De ruta pel Bages
La parròquia de Santa Eugènia de Relat depengué des del segle X fins a principi del segle XVIII del monestir de Ripoll. L'edifici original era romànic, del segle XI, inicialment d'una nau amb volta de canó, un sol absis i porta a la banda de migdia, amb un campanar de tres pisos.
*
De ruta pel Bages
El Pont d'Avinyó és un pont gòtic que respon a la tipologia anomenada d'esquema d'ase, és a dir, amb un pendent més o menys pronunciat fins a la punta central. És format per tres arcs, tots de mides desiguals, i col·locats asimètricament jugant amb el terreny. Edificat al segle XIV, fou malmès pel terratrèmol del 1.427 , i novament pel de 1783 i reconstruït el 1815, se’l coneix, com Pont vell.
*
De ruta pel Bages
El nom de Sallent li ve donat pel fet que el riu Llobregat ha de travessar uns seguit de ressalts de gresos que dificulten el pas de l'aigua per la vila. Aquests salts han estat aprofitats, almenys des de l'Edad Mitjana, per la construcció de molins, primerament fariners, després drapers, i finalment, ja en l'Edat Moderna, per molins povorers i per fargues d'aram.
*

De ruta pel Bages
Sant Sebastià i runes del castell - L'església de Sant Sebastià és l'església circular romànica més gran de Catalunya, es troba dins del recinte del que era el castell de Sallent. El lloc és documentat des del 955 i l'església el 1022 sota l'advocació de sant Esteve i a partir del 1537 de Sant Sebastià, advocat contra la pesta. Al segle XIX l'edifici era totalment recobert d'uns afegits d'època barroca que desfiguraven totalment el seu perfil i no s'apreciava gens la planta circular romànica. Durant la guerra civil la van cremar i avui dia totalment restaurada mostra el seu perfil original d'edifici circular rematat vers llevant per tres absis.
*
*

dimarts, 26 d’abril del 2011

1. De sant Adrià del Besòs a Badalona - passeig arran de mar

Un passeig arran de mar, de sant Adrià del Besòs a Badalona, interromput per les obres i alguns racons poc transitables.
De de sant Adrià del Besós a Badalona

El passeig marítim connecta amb el Port de Badalona, inaugurat el 2005; la zona s'ha revitalitzat i poc a poc ha anat desplaçant les restes de l'antiga Badalona industrial, substituïda per una zona residencial.

*
*

dimarts, 12 d’abril del 2011

aqüeducte romà de Can Cua

De l'aqüeducte romà de Can Cua fins a Sant Pere de Riu, passant pel pont del Diable i la Font de Ferro.

L'aqüeducte romà de Can Cua, a Pineda de Mar al Maresme, recollia les aigües d'un petit congost de la vall de Riu, a l'altura de Can Bufí, tenia una llargària de 3,5 quilòmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres.
A la dreta de la carretera d'Hortsavinyà, a l'altura de Can Cua, al bell mig d'un camp, hi ha les restes més interessants de l'aqüeducte: quatre arcades conservades en força bon estat. Prat i Puig en situa la data de construcció cap a la fi del segle II o durant el III dC. Altres autors creuen que va ser edificat durant el segle I dC.
aqüeducte Can Cua, font de Ferro, pont del Diable i Sant Pere de Riu
El mur és fet a base de pedres calcàries o granítiques extretes dels mateixos indrets per on transcorria l'aqüeducte, lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d'alçades diferents. Eren trencades a cops de martell i tendien a imitar la forma de carreus rectangulars, amb la superfície plana a la part de fora. Tot i així, són força irregulars en mida i color (groguenc, rogenc, negre).
Hi ha restes d'altres arcs pels voltants, es creu que formaven part del mateix sistema hidràulic, així com l'arcada que hi ha al costat de la font del Ferro

imatges de la platja, vila de Pineda i Santa Mª de Pineda
*
*

dijous, 10 de març del 2011

De Premià de Dalt a Sant Mateo

Nosaltres vam sortir de Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe, runes ibers, fins a Sant Mateu, topònim que comparteixen l'ermita, la font i el turó, punt més alt de la carena, que ateny els 499 metres d'alçària.
La passejada va ser circular ja que vam retornar pel coll de Gallami, on podem observar una panoràmica lateral de Barcelona, insòlita per la gent que som del Vallès
De Premià de Dalt

La capella està documentada des de l'any 993. És un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada.
De De Premià de Dalt a Sant Mateo

En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana. Al costat de la capella hi ha la vivenda de l'ermità.
Per la diada de sant Mateu s'hi fa un tradicional aplec.

ruta circular de Premià de Dalt a Sant Mateo
Premià de Dalt està situat al fons d'una vall de la Serralada Litoral, al vessant de marina. El primer antecedent històric de la vila data de finals del segle V adC, i fou un poblat fundat pels laietans. Actualment, es conserven restes d'un poblat ibèric al Turó de la Cadira del Bisbe que data dels segles V i I adC
Premià de Dalt
*
*

dijous, 10 de febrer del 2011

castell de Burriac

El castell de Burriac s'alça sobre un turó situat a 387,5 metres sobre el nivell del mar al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.
De castell de Buriac

El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.
Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella.
Va ser de propietat de la família dels Santvicenç fins el 1313 i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc.
Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins el 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Actualment, pertany a l'ajuntament de Cabrera de Mar.

Nosaltres vam pujar al castell per les fonts d'Argentona, que és una zona obaga on es creuen diferents torrents, hi trobem un gran nombre de fonts, ara molt ben restaurades, on l'aigua que raja té diferents propietats segons l'indret.
*
*

dissabte, 1 de gener del 2011

l'últim raig de sol

l'últim raig de sol de l'últim dia de l'any 2010 al Cadí - Cerdanya -
De últim raig de sol

És costum el primer dia de l'any nou anar a veure el primer raig de sol, jo com que sóc més de l'hora baixa o crepuscle, vaig preferir contemplar l'últim raig de sol de l'any que s'acomiadava i vaig estar de sort i no em va defraudar gens ja que es va pondre d'una forma espléndida.

*
*

entrades al bloc