dilluns, 18 de març del 2013

6. De Calella a Blanes - passeig arran de mar

     Iniciem l’últim tram del recorregut pel Maresme seguint la línia de la costa, de Calella a Blanes


És un recorregut planer arran de mar però amb dificultats per diferents motius: el principal que la platja en alguns trams ha desaparegut pel temporal de llevant, l’accés tancat d’alguns càmpings situats ran de mar que no permeten el pas, el creuar la Tordera doncs degut a les pluges baixava molta aigua, la desaparició del passeig de S'Abanell i la dificultat d’accés al passeig de Marina de Blanes.
 

Fem una breu visita a Calella abans de començar el recorregut, seguim pel Passeig Marítim que enllaça amb Pineda de Mar, on ens aturem per fer un mos arran de mar i prop d’unes barques.










Seguint ran del camí Consolat del Mar  arribem a Santa Susanna, on descobrim un gran nombre de rulots aparcats ran de mar la majoria amb matrícula de diferents països de la UE, és doncs un indret desconegut però segons sembla que hi ha gent que el coneix bé.






 Seguim ran del Passeig Marítim  i arribem a Malgrat la part més industrialitzada del recorregut que malgrat tot disposa d’unes platges prou endreçades i ben conservades.
  


Després una gran extensió de càmpings ens barra el pas degut a que la platja  ha desaparegut en gran part, en creuem un i sortim al mig d’unes roques esquitxades pel fort onatge, les atravessem i seguim per la platja que en aquest tram té una gran acumulació de sorra semblant a les dunes del desert.





 

 Arribem als aiguamolls de la Tordera que trobem curull d’aigua i de vida doncs una gran quantitat d’aus hi fan parada i fonda.
 


I  la sorpresa ve quan ens veiem obligats a creuar la Tordera amb l’aigua que ens arriba més amunt dels genolls.  










  


 Quan creiem que les dificultats s’han acabat ens trobem que el passeig de S’Abanell davant dels càmpings ha desaparegut del tot i només apareixen unes pilones que se suposa mantenien fixada la sorra.








 Finalment veiem que no podem accedir al passeig de Marina de Blanes per una tanca que ens barra el pas, però un amable transeünt que ens observa ens obre la barrera i respirem alleujats d’haver aconseguit arribar a Blanes.
 Final del recorregut! Hi ha hagut de tot, ha estat accidentat però molt il·lustratiu!


dilluns, 11 de març del 2013

Sant Joan de Mediona i el castell

    Visitem Sant Joan de Mediona que antigament es deia Sant Joan de Conilles (430 m) a l’Alt Penedès que s'estén a banda i banda de la riera de Mediona
  El terme es molt muntanyós i ric en aigües  subterrànies. Té un desnivell prominent, el punt més baix és de 300 metres sobre el nivell del mar, el punt més alt és a la Serra del Bolet amb 781 metres d’alçada.

  La població es formà al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Joan de Conilles, documentada el 1299, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona. És de base romànica, bé que molt modificada en èpoques posteriors.

 Sortim de Sant Joan en direcció a Sant Quintí pel camí arran de la riera, que abandonem més endavant quan s'enfila de forma suau, en un revolt se’ns apareix de cop el castell de Mediona amb tota la seva majestuositat, encinglerat dalt d’un turó.
 El Castell de Mediona va vigilar durant segles un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és una fita cabdal de rutes a peu:  camí ral Santes Creus-Montserrat...



   El castell del segle X va ser fortificat abans pels sarraïns,  format per diversos recintes consecutius. S'accedeix  per un portal de mig punt, de dovelles ben tallades. L'església  romànica de Santa Maria, que es començà a bastir al segle XII, d'una sola nau. La torre principal o Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona de planta quadrada, amb parets molt gruixudes, de tres pisos. Vora seu hi ha el basament d'una torre rodona amb parament del tipus opus spicatum i la cisterna.

    Tornem arran de riera per l’estret congost, al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. Dalt d’una paret de roques, una cabra ens observa amb interès, mutu per altra banda, i contemplem una altra panoràmica insòlita del castell que deixem enrere.
 

dilluns, 4 de març del 2013

5. De Canet de Mar a Calella - passeig arran de mar

Sortim de Canet amb la idea de fer-ho arran de mar, tot seguint el litoral marí fins a Sant Pol per després finalitzar el recorregut a Calella.


A Canet fem una visita a la vila que es un important centre cultural on destaquen les cases modernistes de Domènech i Montaner.  











      
           

       Canet de Mar disposa d´una costa de 2100 metres de llargada. El litoral està compost per un fons sorrenc causat per la descomposició de les roques granítiques que formen el subsòl.         
              A la part est del Passeig Marítim trobem una àrea de protecció de la vegetació litoral, on es troben plantes autòctones del litoral català com el fonoll marí, el rave de mar, el cascall marí o l´atzavara.




Un cop deixat enrere les platges veiem que fins a Sant Pol no hi ha cap passeig, la major part és un estret camí que passa entre la via i la platja, cal tenir en compte doncs que el tren circula a prop i no hi ha cap tanca de protecció.




          Arribats a Sant Pol entrem per l’estació passant per sobre de les roques, seguim pel passeig ran de mar i després per la platja fins que al final trobem unes escales que pugen al mirador.  Un cop a dalt passem per sota d'un llarg pont de fusta que creua la N-II  i seguim per la vorera en direcció Calella per un estret sender habilitat durant el segle XIX que servia per controlar les poblacions de la costa i fer front al contraban

  
Degut a la seva orografia particular, la costa de Sant Pol està formada per diverses platges, la majoria petites cales rocoses, que la fan diferent de la resta de pobles del Maresme. Un paisatge construït entre els penya-segats i el mar com en plena Costa Brava.                                                   
Arribant a Calella veiem en primer terme el far, baixem fins a la platja i seguim pel passeig marítim on acabem el recorregut.

Es pot dir doncs que és una ruta prou variada, bonica i interessant de fer

entrades al bloc