dimecres, 19 de juny del 2013

De la Valldora al pla de Busa i Sant Pere de Graudescales



   Ens enfilem al pla de Busa des de Sant Lleïr de la Valldora i tornem arran del riu d'Ora fins al monestir romànic de  Sant Pere de Graudescales.
 
   Sortim de Sant Lleir en direcció al pla de Busa, travessem el pont romànic, en aquest racó trobem la serradora de ca l’Ambrós i l’Estudi, antiga escola reconvertida en museu de la vall d’Ora. Al llarg del riu d’Ora s’hi troben uns quants molins fariners.

   Creuem el Pujol, masia important i arribem al peu del cingle on ens enfilem , seguim un camí mil·lenari que aprofita replans, cornises i canals per anar guanyant alçada, arribem a la Balma Roja on ens aturem per esmorzar.

   Al cap de poc som al peu d’una escala 1200 m  Ens hi enfilem  i després per la canal amb l’ajuda d’uns graons de fusta ben encaixats a la roca i un cable per ajudar-nos a salvar un tram força vertical.


    Des del pla de Busa caminem pel costat dels penya-segats amb impressionants vistes de la vall.
Arribem al Mirador al pla de Busa on tenim una amplia vista, en direcció nord veiem la Serra del Verd, el Cadí, el Pedraforca, Ensija, els Rasos de Peguera.
   Passem arran de cingle pel grau de l’Esguerrat el camí és aeri, en alguns trams la baixada és sobtada, al fons de la vall podrem veure la palanca sobre el riu Aigua d’Ora i l’església de Sant Pere. La pluja ens acompanya cap al final

  Sant Pere de Graudescales és una església romànica situada a la Valldora a la falda dels cingles de la serra de Busa, a la ribera d'Aigua d'Ora, solitària enmig d'un paratge de gran bellesa natural, al municipi de Navès. És l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos benedictins.
El monestir va ser consagrat l'any 913 i a l'any 960 s'hi erigí el monestir dels benedictins. La comunitat benedictina va decaure al segle XIII però fins a l'any 1504 no hi va desaparèixer el culte. Cap el 1680 s'ensorrà la part de ponent de la nau, cosa que va obligar a fer una paret prop del creuer per aïllar la part sinistrada de la que encara es trobava en bon estat. El retaule de Sant Pere fou traslladat a la parròquia de Busa. L'església quedà abandonada i gairebé en ruïna.
Als anys 60 es restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir. Als anys 80 hi hagué una nova restauració molt acurada, es van eliminar les restes de construccions annexes que enlletgien el conjunt i mig l’amagaven.

La tornada a Sant Lleïr la fem creuant la palanca per la pista que segueix el marge esquerra del riu Aigua d’Ora, coincident amb un tram del GR 1, convenientment marcat amb senyals blancs i vermells. Arribats a Sant Lleïr passem pel costat de l’ermita i accedim al punt d’inici de la nostra excursió.

Més informació de la ruta i d'altres itineraris pel Solsonès al llibre Camins del Solsonès


diumenge, 9 de juny del 2013

Cap al Roc de Madres i el Serrat de l'Ós a la Serra de Madres i visita de Ral al Capcir



Anem fins a Ral al Capcir per pujar al cim del Roc de Madres. La Serra de Madres és un massís del Pirineus  Oriental, situat entre el Capcir, el Conflent, la Fenolleda i el País de Sault al Llenguadoc

 Al nord-oest rau el pic del Dormidor, i entre els dos una depressió anomenada coll de Jau, que és el lloc de pas tradicional des del Conflent fins al País de Sault
Iniciem el recorregut al coll de Sansa per una pista força planera i ampla que deixem aviat per enfilar-nos a través del bosc fins al petit cim de l’Esquena d’Ase on contemplem l’altra vessant. Continuem pel mig de bosc i de prats on veiem multitud d’arbres tombats alguns de soca-rel per la força del vent, no es veu cap camí clar i seguim el que sembla ser un antic camí ramader, per tot arreu es veuen clapes de neu que hem d’anar remuntant algunes  de prou fondes, quan deixem el bosc ens enfilem pel dret cap al cim de l’Ós,
però el pendent és costerut i les clapes de neu fan que l’ascensió sigui delicada perquè és poc estable i rellisquem, a més bufa un fort vent que ho complica encara més, al final desistim d’arribar fins al Roc de Madres quan ja el teníem a tocar ja que el tram final un cop superat aquest cim és una carena planera.

Visitem Ral que és el municipi més petit del Capcir, es troba a la dreta de l’Aude i del pantà de Puigbalador. Comprèn el nucli de Ral Real, Odelló i els desapareguts de Querramat i Anglars.
 El lloc apareix citat per primer cop el 908 en un document en el qual confirmava a l’abadia de Sant Jaume de Jocó la possessió de l’església de Sant Romà de Ral

El testament del comte Guifré, llega al seu fill, Berenguer, la muntanya del Capcir ipsa montania amb les villae pròximes a l’Aude, Creu ara Matamala i Ral Ral. Més endavant passà dels comtes de Cerdanya a ser domini reial i a la fi del segle XV fou adquirit per Joan de Banyuls, senyor de Nyer. Al 1793  durant la Revolució francesa va ser fusionat amb el poble d’Odeillo i la comuna resultant rebé el nom de Realet-Odeillo. Al 1837 és esmentada com a Real et Odeillo  i que és el nom actual.

Ral 1.445 m  és el cap del municipi i està format per un agrupament de carrerons i cases que conserven l’arquitectura tradicional, separades de l’església parroquial de Sant Romà, des d’on podem contemplar una magnífica vista de la plana del Capcir.

dilluns, 3 de juny del 2013

De Coll de Pal a la Tossa d'Alp

Fem una ascensió fins al Niu de l'Aliga al cim de la Tossa d'Alp

La boira empesa pel fort vent ens embolica de tant en tant per després quan alça el vol puguem contemplar un paisatge fantàstic!

entrades al bloc