dimarts, 24 de setembre del 2013

Els llacs del Circ de Tristaina a la parròquia d' Ordino - Andorra



   Anem fins l’estació d’Ordino Arcalís per apropar-nos als tres llacs que recullen les aigües del pic de Tristaina i rodejar el Circ que les encercla.
   L'aspecte d'aquesta vall és la típica dels terrenys d'origen glaciar, amb la seva característica forma en U,  l'acció de les antigues glaceres ha modelat el rocam i erosionat les crestes, creant grans dipòsits de roques fragmentades al fons de les valls.
   Una breu ascensió ens situa en pocs minuts al peu del primer llac que valgui la redundància s’anomena Primer, el voregem per la dreta i en lloc de seguir el camí ens hi acostem tot passejant pel mig dels prats i mulleres, travessem el rierol i arribem al llac del Mig, 

 seguim fins que ens trobem el llac Amunt, el més gran de tots tres i el segon més gran d’Andorra i com que ha estat un recorregut senzill decidim pujar muntanya amunt i fer el Circ que rodeja els tres llacs des de dalt. que voregem per un camí ben fressat. Seguim les marques grogues que porten en direcció al cim de Tristaina. Arribem al coll i el camí segueix cap a l'esquerra i puja per un terreny rocós, sense perill si seguim les fites.

  Recorregut  6.6 Km                            Altitud màx. 2540 m

  Desnivell acumulat 506 m                   Altitud min. 2168 m  

 Resseguim la riba occidental de les aigües i prenem el camí que puja en direcció nord. S’inicia llavors un tram de força pendent. Aviat, però, l’esforç es veurà recompensat per la vista aèria sobre l’Estany d'Amunt. El recorregut dóna la volta al llac per la cota 2.500,  passa per la Costa Rodona i voreja el cim de Tristaina.


   La ruta dels llacs està molt ben indicada però si es vol fer el Circ es complica ja que cal anar en compte perquè hem de travessar varies tarteres i barrancs, també puja i baixa, el desnivell acumulat és de 500 m, ara bé val la pena perquè des d’aquest punt elevat contemplem una panoràmica que fon el circ, els estanys i tota la vall.


dijous, 12 de setembre del 2013

El llac del Diable i la Peira Escrita a la Vall de la Galba



Tornem a la Vall de la Galba amb la intenció d’arribar fins a la seva capçalera, passant pel pla de la Peira Escrita i fins a l’estany del Diable.
 Ha desaparegut el mantell blanc que aquest hivern cobria la vall però encara en ple més de juliol podem trobar algunes clapes i congestes a la muntanya i arran del camí, el mateix estany del Diable està rodejat neu i destaca el blau marí de les seves aigües glaçades.
Anem fins a Esposoille i pujem amb cotxe fins a l'aparcament de La Jaceta 1635m. Continuem a peu pel camí que és ben ample, perquè encara hi passa el cotxe d'algun pastor que porta sal als ramats. Es va tota l'estona per la dreta del riu, es passa de llarg la cabana de la Jaça de la Llosa 1705m
Travessem el riu de La Galba per sobre les pedres, ja que sembla que una riuada s’ha endut la passera,  més avall es veuen les pilones de la construcció del nou pont.
 Al fons de la vall veiem el Puig de Morters i el Puig Terrers, ens enfilem fins arribar a un pla amb mulleres, deixem aquí a l’esquerra el Tour du Capcir, que puja en direcció als estanys de Camporrells i seguim a la dreta per un sender, al principi una mica tapat per la vegetació, però després més evident, que s’enfila per un contrafort del Puig de Terrers

Pugem en diagonal cap a la dreta fins a dalt d’un coll, quan traiem el cap se’ns apareix de cop i per sorpresa el magnífic llac cobert de  neu en forma de cràter, l’estany del Diable 2332 m. Una de les raons per les quals sembla que es va batejar amb aquet nom és perquè no perd aigua per cap rierol. i sempre manté un mateix nivell d'aigua, en realitat l'aigua es filtra i acaba sortint a l'exterior uns metres més avall.

 Baixem pel torrent de la dreta i arribem al pla de la Peira Escrita. Aquest nom fa referència a les grans lloses esquistoses que hi ha escampades pel pla amb antigues inscripcions (noms, dates, creus i altres signes) que des de fa segles la gent de les contrades ha anat fent; fins i tot els experts han sabut veure signes dels temps neolítics. Les millors i més antigues inscripcions les podem veure a la gran llosa situada vora el torrent, amb noms i dates dels segles XVII al XX.

S’ha fet tard i fem el camí de tornada tranquil·lament tot fruint del paisatge fins al pla de la Jaceta. Ha estat una jornada fantàstic i màgica.

entrades al bloc