dimecres, 19 de novembre del 2014

Volta al castell de la Popa a Castellcir



   El Castell de Castellcir, anomenat de La Popa per la forma de vaixell de la roca sobre la que està construït, data del segle X.
 

     El Camí del Castell és un antic camí rural que uneix el nucli antic del poble de Castellcir i el Castell.
    Sortim de Castellcir, pel camí que baixa fins la riera del mateix nom, sense travessar-la, seguim riera amunt, fins el fons de la vall i pugem dalt del turó on és troba situat el castell. Pel camí passem pel costat de la Torrassa dels Moros, restes d’una antiga torra de defensa.
   Abans d’entrar al castell per les escales de la porta principal, donem una volta pel peu de l'esperó rocós, per la part est, i contemplem la seva forma balmada i de vaixell, i que li dóna el nom popular de la Popa.
    El conjunt del castell està format per les muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca.
   La longitud de la plataforma on s'assenta el castell és d'uns 100 metres, mentre que l'amplada no supera mai els 7. Això fa que el recinte sigui allargassat, amb el cos principal cap a ponent i la capella en el de llevant.
    El castell té un únic accés, situat al sector nord-oest del cos principal. Un cop traspassat aquest portal, ens trobem dins, un espai cobert amb volta de canó.
      De la sala que hi havia al nord-est, només en queden els basaments de les parets i una altra sala, que tenia a l'interior una cisterna.
    Els primers documents que parlen del castell  de la Popa daten del 1107 quan, pertanyent a Guillem Ramon d’Òdena, aquest noble va testar a favor d’Arnau i Ponç,  la Roca de Castellcir amb les seves batllies, parròquies i pertinences, tal com li havia llegat el seu pare, encara que es tenen constàncies prèvies de l'existència del lloc. Com és habitual en aquest tipus d'edificis, la seva propietat passà a mans de diferents cavallers i nobles, i va ser lloc de batalles i setges diverses, fins que al segle XX va ser venut a un particular.
     Les edificacions que formaven el castell es van preservar força bé fins a la meitat del segle XX, perquè hi hagué masovers durant molt de temps, cosa que va propiciar que utilitzant les seves dependències evitessin abans la seva ruïna, si bé alterant bona part de les seves estructures com a castell. Una part de les dependències van ser aprofitades com a corrals, estables i pallers. En fotos, fetes al voltant del 1920, es pot veure com era.. Un cop vist el castell anem cap a una masia abandonada, la Casa Nova, com si anéssim a la Sauva Negra, per poder veure el castell des d’un altre angle i després baixem travessant camps i per l’altra banda de la riera.

diumenge, 2 de novembre del 2014

Castell de So al Donasà - Occitània

    El castell d'Usson en occità: Castel de So - s’alça sobre un esperó de 920 metres sobre el riu Aude, és un emplaçament mil•lenari, una fortalesa inexpugnable que controlava la vall de l'Aude i protegia el país del Donasà de qualsevol incursió.
  
    Anem a Rosa (Rouze) per veure un dels ponts de Vauban que és un  element de la carretera establerta el 1680 entre Quillan i Mont-Louis pel Capcir
    Distingim de lluny el perfil de les ruïnes del Castell de So /Usson i ens hi acostem, deixem el cotxe arran del riu Aude als peus del castell i pugem a peu
   Esmentat per primera vegada a principis del segle XI, era propietat dels comtes de Cerdanya després va pertànyer als comtes de Barcelona i el Regne d'Aragó. El 1208 Pere II d'Aragó va donar el castell i les terres del Donasà a Roger Raymond. darrer Comte de Foix.
   Durant el període dels càtars, marca el límit oriental dels territoris dels comtes de Foix, un lloc avançat inaccessible per a proporcionar socors a altres càtars perseguits, és un dels seus últims reductes a caure. 
        Més tard és reconstruït com a fortalesa en la línia amb la frontera, finalment cau en desús amb la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659, on perd el seu posicionament estratègic. Retorna al marquès de Bonnac, Usson que restaura les restes medievals i transforma la residència d’acord a la moda del segle XVIII     La revolució francesa de 1789 és la sentència de mort per a molts castells en poder de la noblesa i Usson és desmantellat pedra a pedra que s’utilitza com a pedrera per als residents de pobles propers.
    No va ser fins 1990 que aquest lloc llegendari és testimoni de les primeres accions per evitar la ruïna total d'ell. El recinte ara alberga la Casa del Patrimoni, construït sobre l'edifici dels antics estables.

entrades al bloc