dijous, 21 de desembre del 2017

Estanys de Mascarida i del Diable a Tavascan


   Els estanys de Mascarida estan enclotats als peus de la serra de Mascarida, entre els cims del Campirme i la Coma del Forn.
   És una zona força concorreguda, ja que les pistes d'esquí de Tavascan permeten accedir-hi tant a l'estiu com a l'hivern.
   Nosaltres ens hi apropem un dia d’estiu. Pugem als estanys des del poble de Tavascan, accedim al refugi de la Pleta del Prat, punt d'inici d'aquesta excursió.
    Passem pel costat del refugi i busquem l'inici d'un sender que ha de pujar per la riba dreta del torrent de Mascarida.
  La primera part del sender va per sota del telecadira i hi trobarem un parell de rètols indicadors.
   Pugem a la dreta de les pistes i del riu, sense allunyar-nos gaire del torrent de Mascarida

 
     Arribem a la Pleta de Gavàs on trobem un parell de cabanes de pastor enrunades
   L'últim desnivell i ja som als peus de l'estany de Mascarida i el del Diable


  Uns metres per sobre de la sortida d'aigües de l'estany, hi ha una cabana de pastor
   On ens aturem a descansar i fer un mos, a sota nostre tenim la vista dels llacs, en primer terme el Mascarida
   Després anem fins l'estany del Diable mig amagat darrera d’un turó
   *L'estany del Diable és petit i rodó, i diu la llegenda que de les seves aigües turquesa va sortir el dimoni i es va emportar cap a les profunditats tot un ramat d'ovelles.*
  La tornada la fem pel mateix camí per on hem pujat

Powered by Wikiloc

dissabte, 16 de setembre del 2017

Passejada pel llac de Fontviva


   A mitja tarda anem a fer un tomb i decidim acostar-nos al llac de Font Viva de fàcil accés
   Anem fins al poble de Portè i seguim una pista asfaltada perfectament senyalitzada, que en 4 km. ens duu a una zona d’aparcament, poc desprès de passar l’Estany del Passet, en un entorn natural molt bonic, en ple Bosc Comunal de Portè, sota la Serra de la Portella de Bac d’Ortella.
   Al mateix pàrquing hi ha un mapa informatiu amb rutes i temps aproximats. Des d'aquí mateix surt el camí que prenem.
   Iniciem el camí al costat de les primeres instal·lacions de l’antic telefèric industrial. Seguim el camí de la dreta que està senyalitzat amb marques de color groc. Aquest camí es coneix com el "Camí dels Enginyers"
   Creuem el riu Carol per una passarel·la. Deixem la pista ampla a la dreta i seguim per un corriol a l'esquerra, que s'endinsa per un bosc de pins.Travessem diverses vegades petits corriols i un parell de prats.
  Seguim pujant arran del riu. Ha plogut i el riu baixa amb molta força i cabal.
    Els gorgs son plens d’aigua
     L’aigua es precipita en un bon doll que cau amb força
    El camí puja gradualment i en una hora aproximadament deixem el bosc per trobar-nos en un prat amb magnífiques vistes al Carlit i el Tossal Colomer.
  Trobem un desviament. El camí de la dreta mena al llac de Llanòs. Seguim el camí de l'esquerra, i travessem el riu per una passera de fusta. Baixa molta aigua pel riu és l'únic punt per on es pot creuar.
  Un cop creuat el pont, seguim en lleugera pujada fins un altre prat. Al cap de poca estona albirem al fons a l'Estany de Font Viva.
 Arribem al llac de Font Viva. Es tracta d'una extens llac amb molta zona verda al seu voltant.
   Voltem el llac i gaudim de les espectaculars vistes del capvespre.
   S’ha fet tard i veiem el sol que ens pica l’ullet quan s’amaga darrera la muntanya.

    L’últim raig de sol i ens acomiadem tornant pel mateix camí per on hem pujat.

dijous, 8 de juny del 2017

Volta a l'estany d'Ivars


   L'estany d'Ivars i Vila-sana és un autèntic oasi d'aigua enmig del Pla d'Urgell. Arribem al capvespre i decidim tornar-hi demà per fer una volta complerta a l'estany.
    L'endemà iniciem el recorregut a Vilasana
   Situat al bell mig de la plana de Lleida, l'estany d'Ivars i Vila-sana és l'aixopluc de centenars d'espècies d'aus, algunes de migratòries i d'altres establertes tot l'any a la zona.
   És una conca endorreica (fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d'una regió no desemboca a la mar, sinó que ho fa en depressions interiors on constitueixen estanys i aiguamolls)
 
    La formació d'aquest estany es remunta milers d'anys enrere i és causat per les condicions geològiques d'aquests terrenys: Era una llacuna natural formada en una petita depressió interior de fons impermeable que feia que les aigües es retinguessin allà
   Tot això va canviar amb la construcció del canal d'Urgell (1861) i la consegüent aportació d'aigües del riu Segre a la Plana d'Urgell,
   Alguns estius arribava a assecar-se completament. Antigament l'indret es coneixia com el clot de l'infern, per la terrible sequedat de l'estiu i el fred intens i desolador dels hiverns.

   Hi va haver un primer intent de dessecació l'any 1914, però no va reeixir perquè el regants de la zona s'hi van oposar. Més endavant la conjuntura històrica i el fet que els promotors del "Proyecto de Saneamiento" pretenien obtenir més terrenys de conreu va contribuir a la dessecació i desaparició de l'estany l'any 1951, en contra de la voluntat popular.
   L'estany havia restat ben viu a la memòria popular. Això va fer que després de 40 anys es plantegés la possibilitat de tornar a omplir-lo. A principis dels 90, l'ajuntament d'Ivars assumí la voluntat de tirar endavant el procés de recuperació de l'estany.
   El 19 de febrer de 1993 se signa un protocol de recuperació de l'estany amb els ajuntaments d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell i la Diputació de Lleida.
   Aquest fet va comportar un gran augment de l'estany, que es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior amb 135ha de superfície i amb unes dimensions màximes de 2500 metres de llargada, 800 metres d'amplada i una profunditat de 3,8 metres
   Actualment es tracta d'una llacuna d'aigua dolça. L'aigua d'entrada, arran del projecte de recuperació que s'hi ha executat, prové del canal d'Urgell i correspon a la mateixa quantitat que s'utilitzava per al reg de les finques existents abans de la recuperació. El desguàs de l'estany drena vers un afluent del riu Corb.
    Al llarg de l'estany s'hi han recreat illes amb diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen la fauna, especialment els ocells, amb punts de descans, alimentació i reproducció.
   Nosaltres fem la volta a peu, a través d'un camí principal ben senyalitzat d'uns dos quilòmetres i mig de longitud, del qual també surten altres camins que ens permeten recórrer altres indrets del Pla d'Urgell.
   Hi ha dues zones d'arribada, una a cada extrem, amb aparcament, caseta d'informació i plafons d'interpretació d'on parteix un itinerari naturalista principal que les enllaça.
    Al llarg del recorregut pel perímetre de l'estany trobem diversos punts d'observació d'ocells, construïts amb fusta i que permeten observar-los sense espantar-los.

  A l’entorn de l’estany i al llarg de les sèquies i canals d’aigua, s’hi desenvolupen comunitats vegetals pròpies de zones humides. Entre aquestes comunitats, cal assenyalar el canyissar i el tamarigar, tot i que també s’hi localitzen freixes de fulla petita, àlbers...
   Les aus aquàtiques poblen l’espai, amb la presència de la fotja, el cabusset, el cabussó emplomallat, l’ànec collverd, el corriol petit, el camallarg, una important colònia reproductora de gavina riallera i altres espècies
   També hem vist diferents nius de cigonyes, un davant de la masia Cal Sinen i
   L’altre al bell mig de l’estany
    L'historiador Josep Maria Solé i Sabaté ha dirigit un treball de recerca històrica a través d'entrevistes a gent gran de la comarca que reconstrueix la importància que va tenir al seu dia l'estany per a l'economia i la vida social de la gent del Pla d'Urgell, i el que va significar la seva dessecació a mitjan segle XX.
 
  Fem l’última volta a l’estany quan els sol ens acomiada de nou

entrades al bloc