dijous, 30 de març del 2017

De les Basses de Monars fins a Oix pel torrent del Toll i la vall d'Hortmoier


    Anem fins a les basses de Monars a l’Alta Garrotxa, per iniciar el camí cap a Maians passant per Monars i baixant pel torrent del Toll fins a la vall d’Hortmoier tot creuant la riera de Beget per després seguir-la de forma paral·lela fins a Oix.
   A la carretera que va de Rocabruna a Beget enfilem per una pista que ens porta fins a les Basses de Monars, on deixem el cotxe. Passem pel costat mateix de la Bassa de Monars, la vista és espectacular
   Seguim un corriol que ens porta fins a una tanca on s’obre pas a un sender
    el camí va baixant fins trobar un gran corral abandonat, el corral del Mas Mitjà
   seguim baixant tot travessant boscos Veiem l’ermita romànica de Monars a baix del torrent
   Passem per davant d’un parell de cases, el mas Mitjà
  Arribem a Monars. És situat al vessant meridional de la serra de Monars, que s’estén entre el coll de Malrem (W) i de les Falgueres (E) i separa les conques del Fluvià (termes de Beget i d’Oix) i del Tec (terme de la Menera, al Vallespir); culmina al puig de Comanegra (1 558 m alt.).
    L'església romànica i antiga parròquia de Sant Feliu (o Sant Sebastià) de Monars, citada des del 1064. Construcció romànica dels segles XI i XII, Amb un absis trapezial i un campanar d'espadanya rústec.
     Esmorzem a aquest indret, el lloc es veu ben arranjat. De lluny se sent un petit motor i una parella que llauren un petit camp
     Seguim el camí i travessem un bosc fins arribar al Mas de l’Om.
   Arribem a Maians, on hi viuen dos germans que ens expliquen una mica la vida que hi fan i el que han trobat entre les runes de la casa i el castell.
    Sant Miquel de Maians és una església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una antiga església parroquial, avui gairebé desapareguda.
   De l'església romànica resten en peu tan sols uns panys de paret pràcticament ensorrats i diversos carreus que formen part del corral de la masia de Maians.
  Ens dirigim cap al Torrent del Toll
   Cerquem el camí de baixada pel torrent del Toll, ens costa trobar l’inici ja que seguim un camí que ens portava cap a Talaixa, reculem fins que trobem un trencall a la dreta i entrem al torrent
   La baixada pel torrent del Toll és complicada i llarga, el camí es perd, esllavissades, poca o gens de cobertura, vam tenir dificultats per seguir el camí correcte
    Seguim una guia que ja ens adverteix d’alguns passos difícils i hem de recular fins a tres vegades per no veure clar el camí o per equivocació. Arribem a una cruïlla, un camí que mena a Talaixà, nosaltres el deixem a l'esquerra, a prop hi ha un excel·lent mirador
   Seguim baixant pel torrent i després per una pista més ampla que ens mena fins a a la vall d’Hortmoier i de sobte ens apareix Sant Miquel d’Hortmoier per darrera.
   Donem la volta i la contemplem Aquesta és una ermita rural, de construcció molt senzilla, esmentada ja l'any 977. Es va restaurar l'any 2004.
   Ja dins la vall, anem cap el pla de Planesilles. És un prat de muntanya, entre boscos, en plena fondalada. Al fons de la vall es veu l'esvoranc del Torrent del Toll per on hem baixat.

 
   A Plansesilles, a més, hi trobem, dos roures colossals, considerats arbres monumentals. S'anomenen els roures del Rei.
     Es calcula que tenen entre 450 i 500 anys i són dins el catàleg d'Arbres Monumentals de Catalunya.
   Deixem aquest fantàstic indret i creuem la riera de Beget, com que ha plogut molt l’aigua cobreix les passeres i ens hem de descalçar per creuar-la.
   Després seguim paral·lels a la riera que en alguns moments s’engorja i la contemplem des del camí
     Al final del camí seguim un curt tram de carretera, on ja veiem aprop el perfil d'Oix
   Ja és fa fosc quan arribem a Oix i decidim quedar-nos a descansar a l’Hostal

Powered by Wikiloc

diumenge, 5 de març del 2017

Els Emprius - Parc de Sant Llorenç del Munt


    Anem al Parc de Sant Llorenç del Munt per enfilar-nos als Emprius, una serra situada al municipis de Mura a la comarca del Bages i el de Sant Llorenç Savall a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 883 metres.

   És com una espina dorsal que s’estén a l’est del Montcau i hi connecta pel collet del Llor, perllongant-se cap al nord perdent alçada progressivament.
   Envoltat de cingles de roca: les agulles de Finestrelles, la Vella, el Puro i el Queixal Corcat.
   “A l'estiu del 2003, la carena rocosa i amb poca vegetació dels Emprius es va interposar a l'avanç del gran incendi (4600 Ha) que va arribar de l'est, de Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders, aconseguint aturar-lo. D'una altra forma el foc hagués arrasat els alzinars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, el Montcau i la serra de l'Obac.”
  Sortim del Marquet de la Roca situada al fons de la val del Llor, al fons es divisa la carena dels Emprius
  Des del Marquet de la Roca agafem un corriol que s'enfila paral·lel al torrent del LLor, que avui porta molta aigua.
         Abans però visitem un forn de pega a prop de la masia
   Ens aturem a la font del LLor, al principi del camí. Una font ben arranjada, en un indret ombrívol i preciós.
    Avui baixa aigua a dojo pels camins que menen al torrent
  Seguim enfilant fins a una cruïlla ( a l'esquerra va a la Cova Simanya i a la dreta els Emprius)
   Nosaltres seguim cap a la dreta que passat un corriol s’obre i s’enfila on podem veure les agulles de Finestrelles
   Entrem en un camí fressat que descendeix un tram arran de roca per poc després tornar a remuntar El camí travessa unes roques i ja som dalt dels Emprius.
    Tenim al davant el llarg altiplà dels Emprius, amb una ampla panoràmica,
  a la nostra esquerra el turó del Montcau i al fons Montserrat i el Bages,
   a la dreta l'ampla vall d'Horta, també divisem el castell de la Pera i més enllà el de Granera, el Puig de la Creu i les poblacions de Sant Llorenç Savall i al Nord la carena del Pirineu.
   Recorrem tota la carena i quan s'acaba el camí cerquem a la nostra dreta una fita que ens senyala el lloc de baixada, en principi força pronunciat i que més endavant es suavitza,
      a prop nostre veiem les restes del castell de Pera
anem a sortir a la vall d'Horta a un ample camí que corre paral·lel a la riera d'Horta.La riera baixa avui pletòrica
    Arribem a un punt que un indicador ens mena cap el Marquet de la Roca tot travessant la riera per una passera
i després d'un breu recorregut arribem al punt d'inici, sortint per la part del darrera del Marquet de les Roques
      El Marquet de les Roques és un casal modernista, protegit com a bé cultural d'interès local. La masia -amb masoveria que data de l'any 1200- és una de les cases de camp més privilegiades perquè l'aigua és abundosa, la mateixa de la Font del Llor.
   L'any 1895 fou totalment restaurada, donant-li a la vegada, l'aspecte de masia i de casa-castell senyorial.
    En altres temps casa pairal i residència d'estiueig del poeta Joan Oliver, on aquest organitzava tertúlies literàries.
     "Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinat amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobre tot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques” Joan Oliver, Temps, records
Powered by Wikiloc

entrades al bloc